Tot país te tres signes d’estat indestriables i únics: l’escut, la bandera i l’himne nacional.
Aquests signes identifiquen i representen a una nació i son reconeguts internacionalment també com a mostra de la sobirania d’un país. A Andorra, cada un d’aquests tres signes d’estat té un origen i una història ben singular que presentem en aquest apartat del Relat Històric d’Andorra amb tres monografies diferenciades, una per a cada signe d’estat andorrà.
L’escut, amb un origen de com a mínim del segle XVII però amb la seva forma actual des de mitjans del segle XVIII, la bandera tricolor nascuda l’any 1866 i l’himne escrit i musicat al 1914, van ser declarats oficials pel Consell General el dia 22 de desembre del 1942, una data molt significativa. Poques setmanes i en el marc de la Segona Guerra Mundial (1939-1945) els nazis van ocupar França i van instal·lar-se a la frontera francoandorrana. Ningú tenia clar aleshores que els alemanys respectarien la línia fronterera entre França i Andorra i el Consell General, en una sessió carregada de simbolisme, va declarar oficials els tres signes d’estat que tot país sobirà utilitza internacionalment per a remarcar la seva independència i singularitat històrica.
Amb l’aprovació de la Constitució Andorrana l’any 1993 l’oficialitat dels tres signes d’estat d’Andorra es confirmava a través del seu article 2.2: “l’himne nacional, la bandera i l’escut d’Andorra son els tradicionals”. Un article força genèric que va haver de ser ampliat amb la Llei sobre la utilització dels signes d’estat, del 20 de juny de 1996, la qual obligava a l’elaboració d’un “llibre de normes gràfiques” per a la utilització i reproducció dels símbols d’estat andorrans. Va ser aleshores quan es va especificar, amb total exactitud, com havien de ser -i són- els únics signes d’estat andorrans oficials: l’escut, la bandera i l’himne d’Andorra.
En l’article següent ens aproximarem a la història de l’escut nacional d’Andorra i començarem amb una pregunta obligada: des de quan s’utilitza i quina ha estat l’evolució d’aquest escut? L’origen de l’escut del país l’hauríem d’anar a cercar, com a mínim, al segle XVII, però la seva forma actual no comença a adaptar-se fins a mitjans del segle XVIII. Tot i així, durant segles, al país van utilitzar-se escuts ben diferents, com veurem en aquesta monografia.
L’origen de l’actual bandera nacional d’Andorra, la tricolor, l’hem d’anar a buscar a l’any 1866. Durant els seus primers anys d’existència, però, dins del país no sempre es va tenir clara la disposició dels colors i l’orientació de les franges de la bandera, el que va donar lloc a diverses versions de la bandera andorrana però sempre amb els colors blau, groc i vermell com a protagonistes. En aquesta monografia coneixerem el naixement d’aquesta bandera i el seu procés d’evolució i consolidació definitiva fins ben entrat el segle XX.
El 1914 naixia el que anys més tard es convertiria en l’himne oficial d’Andorra: El Gran Carlemany. En la següent monografia coneixerem els orígens i antecedents del nostre himne nacional i ens aproximarem al procés d’adopció i consolidació de l’himne per part de la població andorrana. Un procés, lent però continuat, que culminà amb la seva declaració d’oficialitat, per part del Consell General, el 22 de desembre del 1942.
